El concepte Snoezelen parteix de la idea que en l’entorn trobem tot d’elements que activen els nostres òrgans sensorials creant un conjunt de sensacions. Precisament, aquestes sensacions són les que les sales Snoezelen pretenen potenciar. Per fer-ho, aquests espais compten amb gran varietat d’aparells i eines que permeten treballar els sentits. Es pretén crear un medi que ajudi a la persona a assolir una major sensació de benestar, posant la tecnologia al seu servei i aconseguir una estimulació que li resulti agradable.


Malgrat que l’ús de les Sales Snoezelen fou en un inici dirigit a persones amb diversitat funcional intel·lectual, diversos estudis han comprovat que també pot resultar beneficiós en molts altres perfils de participants. Particularment, en casos de demència, els estudis demostren que incideix especialment en l’estat d’ànim, la conducta, la reminiscència i també en la comunicació i el llenguatge.

Creiem que, l’estimulació multisensorial Snoezelen pot ser una metodologia de treball molt interessant per a algunes de les persones que atenem des d’Abast. D’aquesta manera podrem potenciar o mantenir les capacitats cognitives i d’adaptació socioemocional de la persona usuària. Per aquest motiu vam decidir organitzar una sessió formativa per al nostre equip a la Sala Snoezelen de la Facultat de Psicologia i Treball Social – FPTS de la Universitat de Lleida. De la mà de la Ramona Ribes vam poder submergir-nos en la sala i entendre, a través de la mateixa vivència, en què consisteix l’estimulació sensorial per així poder-la aplicar amb els nostres usuaris. Va ser tota una experiència màgica!

«Els avis i les àvies d’avui constitueixen un suport molt important a les famílies a la seva organització i a la seva economia. Porten i passen a buscar els nens del col·legi, els cuiden si estan malalts, els atenen si els pares viatgen… Alguns avis els acompanyen i d’altres els crien perquè els pares puguin atendre els seus treballs. Quan viuen a prop són els que fan taula perquè tenen temps per cuinar.

Els avis i les àvies d’avui tenen bon estat de salut i això els permet moltes coses, entre d’altres, organitzar-se als centres de gent gran. Aquests espais representen el lloc de trobada i aprenentatge de moltes activitats que sempre els van interessar, però que no van poder fer perquè abans no hi havia temps ni ocasió. Tenen interès per aprendre davant els avenços ràpids de la nostra època, no volen quedar-se’n al marge. Volen continuar aprenent, mantenir-se, relacionar-se. Se senten actius i volen continuar actius.

Des dels centres de gent gran organitzen excursions i viatges. Per a molts és una cosa que no van fer abans. Aquestes trobades impulsen la gent gran a cuidar la seva imatge, ordenar el seu temps i, sobretot, a buscar la satisfacció de viure i, per què no, la felicitat».

S’estableix que de cara a l’any 2050 la població de més 60 anys es duplicarà. Aquest llarg creixement demogràfic suposarà un desafiament social, ja que, cada vegada tindrem més persones adultes de més avançada edat. Aquesta evolució demogràfica farà emergir un col·lectiu de persones incloses en el que anomenem actualment la tercera edat amb un nivell de desenvolupament a nivell cognitiu i tecnològic que no existeix en la generació actual. A tot això, cal afegir-li la previsió de canvis que experimentaran sectors com la sanitat i l’educació, etc., no sense obviar la problemàtica del despoblament rural i el decreixement vegetatiu.

El terme que cada vegada sona amb més força per definir aquest grup de gent gran que cada cop se sent més jove és el de majorescència.

Font: https://www.yorokobu.es/mayorescencia/

“Si vostè tingués algú que ens pogués respondre aquesta enquesta per l’ordinador o WhatsApp…, perquè vostè no en sabrà”. 

Aquesta és una frase habitual que la gent gran ha d’escoltar i que, tot i això, no és l’única discriminada per motius d’edat.

L’OMS assenyala aquest tipus de discriminació com la tercera més habitual a tot el món, després del masclisme i el racisme. Estereotips, generalitzacions i prejudicis perpetuen l’edatisme.

Ara ens toca combatre’l!

L’Agència reguladora de medicaments dels Estats Units (FDA) ha aprovat l’ús d’un nou medicament per tractar l’Alzheimer. Es diu Aduhelm (nom comercial de l’aducanumab) i segons els experts proporciona un “avenç terapèutic significatiu” en el tractament de la malaltia. És el primer medicament contra l’Alzheimer aprovat als Estats Units en les últimes dues dècades.

Està desenvolupat per la farmacèutica Biogen i és el primer tractament que ataca el procés desencadenant de la demència, no només els símptomes. El medicament redueix les plaques beta amiloide del cervell, que són un signe de la malaltia.

Tal com va explicar el Dr. Josep Corbella al programa de ràdio Versió RAC1 el passat 8 de juny, el fàrmac és un anticòs monoclonal, creat en un laboratori, que es fixa en una proteïna que es diu beta-amiloide. “El punt important d’aquest tractament és que, a mesura que l’Alzheimer progressa, es formen al cervell agregacions d’aquesta proteïna”, ha detallat el periodista de La Vanguardia especialitzat en ciència i salut.

Josep Corbella deixat clar que per comprovar l’efectivitat del fàrmac cal que es compleixin dos requisits, “confirmar que el fàrmac és capaç de frenar l’acumulació de la proteïna beta-amiloide i ratificar que aquesta proteïna és la causa principal de la progressió de l’Alzheimer”.

Actualment no hi ha cap fàrmac ni cap tractament capaç d’alentir l’avanç de l’Alzheimer; per tant, tal com ha avançat el periodista especialitzat en ciència i salut, “si es confirma que aquest fàrmac és efectiu, seria el primer capaç de frenar la progressió de la malaltia”.

La companyia farmacèutica Biogen va iniciar dos assajos del nou fàrmac l’any 2015, i els va fer en milers de pacients. Els dos assajos, però, es van interrompre a mitjans del 2019 perquè es va fer una anàlisi intermèdia en què es va observar que els resultats eren ineficaços. Poc després, però, es va reprendre la investigació amb l’argument que millora fins a un 20% la capacitat cognitiva dels pacients que estan a la primera fase de l’Alzheimer.

(Font: https://www.rac1.cat/programes/versio )

La majoria de persones adultes que pateixen d’una demència no viuen en espais que tenen en compte aquesta patologia. La demència afecta tant a la persona que la pateix com a la persona que en té cura, i tot i que molt d’ells viuen amb cuidadors o cuidadores, molts d’altres viuen sols. 

El benestar de les persones amb demència i d’aquelles que en tenen cura és molt important, per tant cal actuar per donar la millor informació possible amb relació a com adaptar el seu entorn a aquesta realitat i a les seves necessitats específiques. 

Seguidament proposem una sèrie de consells a tenir en compte per tal d’adaptar espais a aquestes necessitats:

1.- Adaptabilitat “consciència de la cura”: possibilitat d’incorporar dispositius i equips durant el desenvolupament de la demència, inclosa la tecnologia habilitada digitalment als sensors intel·ligents. Connectivitat de banda ampla en el domicili.

2.- Amplitud en els espais de circulació: Sense escales (en la mesura del possible), amb colors clars i fàcils de recórrer sense dependre de la senyalització, sense que hi hagi un excés d’estimulació. Seients i punts d’interès (quadres o fotos) per tal de facilitar l’orientació.

3.- Fomentant la interacció social però també la intimitat: que es pugui tenir accés a instal·lacions comunitàries exteriors per tal d’oferir oportunitats de participació i socialització amb altres persones o serveis en entorns multigeneracionals.

4.- Entorns familiars i segurs: espais interns amplis i fàcils d’entendre que permetin un moviment independent per minimitzar la confusió, reduir el risc, la frustració, la ira, o l’apatia i la depressió.

5.- Molta llum natural: vistes variades i panoràmiques que ajudin a l’orientació. Molta llum diürna sense ombres, però evitant l’enlluernament i la llum artificial a la nit. Idealment orientació est/oest de les habitacions per garantir que entri la llum solar directa durant el dia.

6.- Fomenta la connexió amb l’exterior: balcons i facilitat d’accés a l’espai exterior amb més d’una planta, i sense passadissos llargs interns i sense sortides. Considerar els jardins d’hivern i les terrasses tancades.

7.- Accés fàcil a espais verds: els paisatges naturals atreuen els sentits fomenten l’exercici i serveixen com a llocs de descans. Considerar les textures i els contrastos, els camins i l’oportunitat per l’activitat intencionada, com per exemple plantes o horts urbans.

8.- Disseny energètic eficient i amb baixes emissions de carboni, amb una bona ventilació per evitar el sobrecalfament. 

9.- Emmagatzematge addicional per les pertinences personals dins dels habitatges i facilitat d’accés a la mobilitat.

10.- Entorn exterior lliure de riscos, ben il·luminat i ben senyalitzat. A ser possible accés per als vianants proper i accés al transport públic i als serveis del barri.