«Els avis i les àvies d’avui constitueixen un suport molt important a les famílies a la seva organització i a la seva economia. Porten i passen a buscar els nens del col·legi, els cuiden si estan malalts, els atenen si els pares viatgen… Alguns avis els acompanyen i d’altres els crien perquè els pares puguin atendre els seus treballs. Quan viuen a prop són els que fan taula perquè tenen temps per cuinar.
Els avis i les àvies d’avui tenen bon estat de salut i això els permet moltes coses, entre d’altres, organitzar-se als centres de gent gran. Aquests espais representen el lloc de trobada i aprenentatge de moltes activitats que sempre els van interessar, però que no van poder fer perquè abans no hi havia temps ni ocasió. Tenen interès per aprendre davant els avenços ràpids de la nostra època, no volen quedar-se’n al marge. Volen continuar aprenent, mantenir-se, relacionar-se. Se senten actius i volen continuar actius.
Des dels centres de gent gran organitzen excursions i viatges. Per a molts és una cosa que no van fer abans. Aquestes trobades impulsen la gent gran a cuidar la seva imatge, ordenar el seu temps i, sobretot, a buscar la satisfacció de viure i, per què no, la felicitat».
S’estableix que de cara a l’any 2050 la població de més 60 anys es duplicarà. Aquest llarg creixement demogràfic suposarà un desafiament social, ja que, cada vegada tindrem més persones adultes de més avançada edat. Aquesta evolució demogràfica farà emergir un col·lectiu de persones incloses en el que anomenem actualment la tercera edat amb un nivell de desenvolupament a nivell cognitiu i tecnològic que no existeix en la generació actual. A tot això, cal afegir-li la previsió de canvis que experimentaran sectors com la sanitat i l’educació, etc., no sense obviar la problemàtica del despoblament rural i el decreixement vegetatiu.
El terme que cada vegada sona amb més força per definir aquest grup de gent gran que cada cop se sent més jove és el de majorescència.
Font: https://www.yorokobu.es/mayorescencia/