La reforma de les lleis de dependència i discapacitat, aprovada definitivament pel Congrés aquest mes de setembre, introdueix canvis importants en la manera d’entendre els suports a les persones en situació de dependència.
Un dels seus principis més destacats és el dret de la persona a participar en les decisions sobre com i on vol ser atesa. Això reforça un model més personalitzat, orientat a facilitar que pugui continuar vivint a casa i en el seu entorn habitual sempre que sigui possible.
Quins canvis incorpora?
Entre les principals novetats de la reforma hi ha:
- L’ampliació de les actuacions incloses en el Servei d’Ajuda a Domicili.
- La possibilitat de combinar serveis que fins ara podien ser incompatibles.
- L’accés universal a la teleassistència per a les persones amb una dependència reconeguda.
- La simplificació d’alguns tràmits administratius.
- La reducció dels terminis màxims de resolució.
- Una major consideració de les preferències i del projecte de vida de cada persona.
L’ajuda a domicili amplia la seva mirada i incorpora suports que van més enllà de l’atenció personal o de les tasques de la llar. També pot incloure acompanyaments a visites mèdiques, gestions o activitats necessàries per mantenir la vida quotidiana i la participació en la comunitat.
Per a les famílies, aquesta reforma obre la porta a una atenció més flexible i adaptada. Tanmateix, perquè les millores es converteixin en una realitat, caldrà veure com es desplega la normativa, quins recursos econòmics s’hi destinen i com l’aplica cada comunitat autònoma.
A Abast fa temps que treballem des d’aquesta perspectiva. Entenem el Servei d’Atenció Domiciliària com un suport estable que ha d’evolucionar amb la persona i la seva família, no només com una resposta puntual davant d’una urgència.
Com a empresa acreditada per la Generalitat de Catalunya, podem atendre famílies que reben la prestació econòmica vinculada al Servei d’Ajuda a Domicili. Aquesta prestació permet contractar un servei professional acreditat quan així ho estableix el programa individual d’atenció.
Reforçar l’atenció a casa és un pas positiu. Però perquè les persones puguin continuar vivint al seu domicili amb seguretat i qualitat de vida, calen serveis professionals, continuïtat en les cures i una bona coordinació amb les famílies.
