La tecnologia està cada vegada més present en l’atenció domiciliària. Dispositius de teleassistència, detectors de caigudes, recordatoris de medicació o aplicacions de seguiment poden aportar més seguretat i facilitar la comunicació entre professionals i famílies.
Aquestes eines poden ser especialment útils quan una persona viu sola, presenta dificultats de mobilitat o necessita algun tipus de supervisió. També poden ajudar a detectar situacions de risc i permetre una resposta més ràpida davant d’una incidència.
Recentment, l’equip d’Abast ha visitat el Grup Saltó, de Lleida, per conèixer de prop alguns dels seus projectes de robòtica social i intel·ligència artificial aplicats a l’atenció de persones grans o en situació de dependència. La visita ens ha permès reflexionar sobre les possibilitats que ofereix la tecnologia per reforçar la prevenció, el seguiment i l’autonomia dins del domicili.
Però incorporar tecnologia no significa omplir la casa de dispositius. Abans de fer-ho, cal valorar què necessita realment la persona, si sabrà utilitzar-los i si aquests recursos milloraran la seva vida quotidiana.
La tecnologia ha d’estar al servei de la persona
La tecnologia pot recordar, avisar, detectar i facilitar informació, però no pot substituir la mirada d’un professional. Tampoc pot oferir escolta, companyia o suport emocional.
Per això, el repte no és només disposar de més eines, sinó utilitzar-les amb criteri. Cal tenir en compte la privacitat, el consentiment, la protecció de les dades i la possible bretxa digital. No totes les persones tenen les mateixes habilitats ni se senten còmodes amb els mateixos dispositius.
Una tecnologia útil ha de ser senzilla, comprensible i adaptada a cada situació. També ha de complementar el treball de les persones cuidadores i dels professionals, ajudant-los a coordinar-se i a fer un millor seguiment.
A Abast creiem que la innovació té sentit quan reforça l’autonomia, la seguretat i la tranquil·litat de les persones i les seves famílies. La tecnologia pot ajudar-nos a cuidar millor, però el centre de l’atenció ha de continuar sent sempre la persona.
