La vellesa s’ha relacionat tradicionalment a un estat de deteriorament i pèrdua de capacitats físiques i mentals.
L’evolució de la societat actual i una qualitat de vida més gran als països industrialitzats han ajudat molt a canviar aquestes idees per una cultura positiva de l’envelliment; així en l’actualitat, es consideren grans aquelles persones que superen els 80 anys, així neix el concepte de nova vellesa.
El que s’ha aconseguit en aquest sentit, es que cada vegada més persones arribin a edats a les quals abans únicament arribaven alguns privilegiats, es a dir, es evident un envelliment global més gran.
Una de les coses evidents es que aquesta situació només acaba de començar. Cada cop hi haurà més gent gran, i per tant, cal trobar solucions. A més, en aquets moments l’esperança de vida ha augmentat tant que parlem no només de tercera edat, sinó de quarta edat. Hem de trobar, socialment, una activitat per aquesta gent, especialment els que tenen poc més de 60 anys, que encara no tenen el seu lloc en la societat. Aquest col·lectiu és actiu.
A partir d’una edat fixada entre els 60 i 80 anys ens preocupem perquè aquetes persones grans, tinguin un lloc per menjar, per dormir, però qui s’ocupa de la part emocional, social…???
El fet que una persona gran vagi a viure a una residencia, en la majoria de casos, no ve justificat pel seu estat de salut, sinó més aviat, pels condicionaments externs que aboquen a la família, que no a la persona, a prendre la decisió.
Vull compartir amb vosaltres la reflexió d’un senyor gran sobre tot aquest tema: “ què esperem dels altres en aquesta edat?, doncs que estiguin amb nosaltres. Per a qualsevol persona es molt dur reconèixer que la vida s’acaba, i que el cos va perdent funcions cada dia. Hi ha uns moments a la vida en que cada dia creixes i et sent envoltat de gent, però després arriben altres moments en que veus que això s’acaba i comences a baixar, i en aquesta baixada et veus sol. Es molt dur perdre facultats cada dia i no
poder fer-hi res, pensar que els amics no hi son i comptar les monedes que et queden de la pensió…”
No se a vosaltres, però a mi m’ha deixat mot clar que hem de fer quelcom en relació a això, que no hem d’esperar que des de dalt es creïn serveis, recursos… perquè la solució esta en nosaltres mateixos, qui no té un familiar que es fa gran, que viu sol, que es desorienta per no tenir ningú que el l’estimuli, que ja no surt al carrer per por a caure, que ha deixat d’anar al seu casal del barri perquè li costa caminar…. Tots volem envellir envoltats dels nostres, i de l’entorn que coneixem..
Però ja no es qüestió del que volem.. sinó del que ens aporta a tots estar a prop de la nostra família i amics, i poder seguir amb les nostres rutines…. Els beneficis d això van més enllà de a companyia, perquè ens il·lusiona.
Doncs aquesta il·lusió es la que ens ajuda a mantenir la motivació necessària per fer coses noves, tenir objectius i poder així envellir com la resta de mortals, simplement VIVINT!!
Els desitjos i expectatives de els persones en qualsevol moment de la seva vida van de la mà de la salut física però també del sentiment de benestar.
En la cultura popular anglosaxona hi ha una frase feta “ Une it or lose it” que vol dir “ utilitzar-ho o llença-ho”. Així arribem al concepte d’envelliment actiu o envelliment positiu.
Viure positivament vol dir mantenir un equilibri emocional, donant valor a les pròpies conviccions, escoltant i aprenent des altres i sobretot compartint.
Gaudir d’una vida socialment activa és un dels millors estímuls per millorar el nostre esta d’ànim i les capacitats mentals.
“Son pocos los que saben ser viejos, de hecho solo lo logran aquellos capaces de mantenerse jóvenes. Para ello debemos seguir asombrándonos ante las realidades cotidianas, aprender cosas nuevas, interesarse por algo, y tener siempre en perspectiva un objetivo.” (La Rochefucauld)