El fet de tenir cura d’una altra persona implica una sèrie d’exigències que poden perjudicar la salut de la persona que s’encarrega de la cura, pel fet de descuidar les seves pròpies necessitats.  Aquestes situacions es donen tant si es tracta d’un/a cuidador/a familiar com si és tracta d’una persona que treballa en tasques de cura.

Alguns símptomes emocionals que poden aparèixer durant la tasca de cuidar són: pensaments erronis, situacions de solitud i aïllament, insomni, problemes físics de salud i situacions d’ansietat o depressió.
Quan parlem d’autocura ens referim a la necessitat que una persona cuidadora es cuidi de si mateixa, que adopti actituds i accions encaminades a valorar-se a una mateixa, estimar-se i cuidar-se; en definitiva, accions que tinguin com a objecte mantenir i millorar la pròpia salut física i mental.

Podem afirmar que molts/es cuidadors familiars que practiquen l’autocura  estan millor posicionats per respondre a situacions d’estrès, bloquejar pensaments negatius, prendre decisions més encertades.

És important que totes les persones que ens dediquem a la cura busquem espais per revisar-nos i cuidar-nos, i poguem posar nom a les diferents emocions que sentim.