post

Sènior cohousing: Envellir en comunitat

Lentament però amb pas ferm, les cooperatives d’habitatges o cohousing s’estan obrint pas a Espanya, posicionant-se com una alternativa a la compra o al lloguer d’habitatges a nivell individual.

El cohousing consisteix a viure de forma comunitària però amb habitatges independents. És a dir, viure en un habitatge privat integrada en una comunitat en la qual hi ha diverses zones i serveis comuns que es comparteixen amb els altres membres.

Es tracta d’un concepte ideat per uns joves de Dinamarca en els anys 60 que ja està totalment implantat als Estats Unides i que, des de fa uns anys, s’està materialitzant en diversos països Europeus, entre ells Espanya.

El sistema cohousing es basa en la formació de cooperatives en règim de cessió de dret d’ús de l’habitatge.  Sota aquesta modalitat el cooperativista, que paga una quota mensual, adquireix el dret d’ús de l’habitatge i les zones comunes, però la propietat de l’immoble és de la cooperativa.  Aquest dret d’ús pot ser indefinit, transmès o heretat.

Al nostre país l’opció del cohousing s’està focalitzant sobretot en el col·lectiu de la gent gran.

La solitud, juntament amb un estat de salut que no ens permeti ser totalment autònoms, són els majors problemes als quals ens enfrontem tots quan arribem a la vellesa. Per això el sistema cohousing resulta tan atractiu per a la gent gran, ja que els permet viure de manera comunitària però amb habitatge independents, complementades per àrees comuns on poden compartir menjadors, zones d’oci, sales de cinema i serveis com ara infermeria 24 hores , neteja, bugaderia, perruqueria, etc …

Gràcies a aquest sistema les persones grans poden esquivar la soledat i sentir-se part d’una comunitat amb la qual comparteixen inquietuds, interessos i necessitats.

Per tot això no és estrany que, segons afirma un estudi realitzat per la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP) que agrupa diverses associacions de majors de tot Espanya, aquest sistema d’habitatges col·laboratives ja sigui contemplat per molts majors espanyols com a opció molt més desitjable que l’ingrés en una residència o viure a casa dels fills.

 

post

Els beneficis de les teràpies amb animals

Estudis emergents mostren resultats clínics positius en aquelles persones que participen en teràpies assistides amb animals, és per aquest motiu que pensem que cal exportar aquest tipus de bones pràctiques i implementar-les de manera natural. Si busquem una mica més d’informació sobre aquest tema veiem que va ser l’any 1972 quan es va registrar per primera vegada la utilització d’animals de companyia a les teràpies ja que us psiquiatra americà va creure que els animals podien propiciar valors humans a través del reforç positiu. La teràpia assistida amb animals és una intervenció directa i amb objectius predissenyats per l’equip que coneix el cas, on hi participa un animal que reuneix criteris específics. És una teràpia ideada per a propiciar beneficis físics, socials, emocionals i cognitius en una gran varietat d’entorns, de manera individual o en grup. Els programes de teràpia han d’estar dissenyats prèviament i avaluats abans, durant i després de la seva finalització.

En agradaria partir de la base, a l’hora de plantejar-nos aquest tipus de teràpies, que la propietat del gos s’associa amb un menor risc d’atac cardíac i augment de la supervivència degut al fet d’haver de sortir tots el dies a passejar el gos, fet que podria contribuir a un menor nombre de visites al metge. Fins i tot en les llars on hi viuen persones d’edat avançada la presència d’un gos s’associa amb una menor necessitat de medicació, la millora de la funció física i va millora dels signes vitals. La llista de beneficis inclou reduccions en la solitud, comportaments agressius, depressió, així com augment de la participació en la comunitat, el benestar i les interaccions socials.

Tot això sona molt bé, oi? Però quina és la raó per la que aquestes situacions repercuteixen en la salut d’una manera favorable? Una línia d’investigació sobre l’envelliment de la Universitat de Columbia ha conclòs que la teràpia amb animals genera hormones que afecten l’estat d’ànim, suggereix que els canvis hormonals que es produeixen de forma natural quan els éssers humans i els gossos interactuen podrien ajudar a les persones a bregar amb la depressió i certs trastorns relacionats amb l’estrès. Els resultats preliminars mostren que a pocs minuts de acariciar un gos mascota es provoca un alliberament d’un nombre d’hormones en els éssers humans com la serotonina , la prolactina i l’oxitocina. A més, els nivells de l’hormona de l’estrès cortisol primària disminueixen, així com disminueix la química suprarenal responsable de regular la gana i els desitjos de carbohidrats.

Així doncs, perquè no provar-ho? A Abast Serveis conjuntament amb el centre de teràpies amb organitzem de manera periòdica grups reduïts de teràpia assistida amb animals de tal de poder treballar la memòria, la psicomotricitat, l’autoestima, la confiança, la seguretat i la comunitat.