L’envelliment afecta l’agilitat i la precisió d’algunes de les nostres capacitats cognitives, com la memòria, la capacitat de mantenir l’atenció per períodes prolongats, o la dificultat transitòria per evocar alguns noms.
Encara que moltes d’aquestes dificultats són normals en el procés d’envellir, és important saber diferenciar aquells senyals que puguin suggerir els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer. La denominació deteriorament cognitiu lleu (DCL), representa una situació de canvis cognitius que no es justifiquen per l’edat, sinó que són conseqüència d’alguna condició mèdica, sigui la malaltia d’Alzheimer o una altra. Aquest trastorn pot afectar una o diverses capacitats cognitives, com poden ser la memòria, el llenguatge, l’atenció o la capacitat de raonar. En funció de la causa que el provoqui, es pot estabilitzar (fins i tot revertir) la seva progressió o no.
Si detectem que la nostra memòria, o la d’alguna persona propera, empitjora progressivament, produint-se repetidament el mateix tipus d’oblits o oblidant coses que sempre es recordaven, o qualsevol altre senyal d’alerta, és important consultar amb el metge. L’equip mèdic realitzarà les proves necessàries per a distingir si es tracta de l’inici d’una demència, o si, senzillament, són pròpies de l’envelliment. Aquesta valoració permetrà definir el tractament o les recomanacions més pertinents en cada cas.
(https://blog.fpmaragall.org/ca/que-es-el-deteriorament-cognitiu-lleu)