post

Queda’t a casa, tot anirà bé.

A l’inagurar aquest any, poc ens pensàvem que començaríem la primavera en una situació de confinament domiciliari per tal protegir-nos d’una pandèmia que faria trontollar la nostra salut i el nostre model de sanitat, però sí, encetem el segon trimestre de l’any 2020 anant al carrer només per comprar aliments, i amb mascaretes, guants i distància de seguretat.

El mal que ha vingut s’encarnissa especialment amb la gent més gran, i està fent estralls en famílies i en residències de majors. En el nostre servei d’atenció domiciliària seguim prestant serveis a aquelles persones que estan en situacions més vulnerables i no poden estar soles.

Tot això, no seria possible sense les treballadores dels serveis d’atenció domiciliària, que amb seva passió, la seva vocació de servei i la seva professionalitat, fan el suport necessari a les llars d’aquelles persones que ara mateix són més vulnerables.

Estem convençudes que sortirem d’aquí, cal que tohom sigui responsable i faci cas, segur que tot anirà bé.

post

El deteriorament cognitiu

L’envelliment afecta l’agilitat i la precisió d’algunes de les nostres capacitats cognitives, com la memòria, la capacitat de mantenir l’atenció per períodes prolongats, o la dificultat transitòria per evocar alguns noms.

Encara que moltes d’aquestes dificultats són normals en el procés d’envellir, és important saber diferenciar aquells senyals que puguin suggerir els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer. La denominació deteriorament cognitiu lleu (DCL), representa una situació de canvis cognitius que no es justifiquen per l’edat, sinó que són conseqüència d’alguna condició mèdica, sigui la malaltia d’Alzheimer o una altra. Aquest trastorn pot afectar una o diverses capacitats cognitives, com poden ser la memòria, el llenguatge, l’atenció o la capacitat de raonar. En funció de la causa que el provoqui, es pot estabilitzar (fins i tot revertir) la seva progressió o no.

Si detectem que la nostra memòria, o la d’alguna persona propera, empitjora progressivament, produint-se repetidament el mateix tipus d’oblits o oblidant coses que sempre es recordaven, o qualsevol altre senyal d’alerta, és important consultar amb el metge. L’equip mèdic realitzarà les proves necessàries per a distingir si es tracta de l’inici d’una demència, o si, senzillament, són pròpies de l’envelliment. Aquesta valoració permetrà definir el tractament o les recomanacions més pertinents  en cada cas.

(https://blog.fpmaragall.org/ca/que-es-el-deteriorament-cognitiu-lleu)

post

Alimentació per a una vellesa saludable

Tenir o no una vellesa saludable depèn de molts factors. Sobre alguns no és possible actuar, com és el cas de l’herència genètica, però treballant en altres podem millorar i molt les nostres expectatives i qualitat de vida. Un d’aquests factors, pilar fonamental de la salut, és l’alimentació.

Tenir una bona dieta, adaptada a les necessitats de cada persona, ajuda a suportar i/o prevenir malalties, a evitar o endarrerir certes limitacions funcionals i fins i tot a tenir una millor salut mental. Per exemple, afeccions tan comunes en la gent gran com la hipertensió, l’anèmia, el colesterol i triglicèrids alts, o la diabetis de tipus II podrien prevenir-se o millorar-se amb una alimentació adequada.

L’ideal seria que es tingués cura de l’alimentació tota la vida, des de la infantesa, però mai és tard per començar a millorar la dieta.

L’energia i nutrients que necessita l’organisme per funcionar correctament varien segons l’etapa de la vida i alguns factors com ara l’edat, el pes, l’alçada, l’activitat física que es realitzi, l’estat de salut i el sexe. En establir els requisits nutricionals d’una persona gran, i més encara quan es tracta de les persones  “molt grans” o persones de més de 75 anys, cal tenir especialment en compte alguns canvis biològics i altres condicionants com ara:

  1. Metabolisme lent. En fer-se gran, el metabolisme es torna més lent i la reparació cel·lular disminueix, pel que fa falta menys energia.
  2. Canvis en la composició corporal. La composició canvia i la despesa energètica disminueix. Es perd teixit muscular (més actiu metabòlicament) i es guanya teixit gras. Augmenta la pèrdua de massa òssia a causa de la desmineralització dels ossos i també es produeix una disminució del contingut total d’aigua en l’organisme, pel que augmenta la susceptibilitat de deshidratació.
  3. Malalties. Les malalties, inflamacions o processos inflamatoris o infecciosos fan que la demanda nutricional sigui més elevada, a més de necessitar pautes dietètiques concretes, com ara una major ingesta de proteïnes en determinats casos.
  4. Fàrmacs. Alguns medicaments interfereixen en l’absorció i aprofitament dels nutrients.

Aquests factors i altres fan que la necessitat de nutrients per al bon funcionament de l’organisme (hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines, minerals, fibra i líquids) de les persones grans sigui diferent que per a d’altres grups de població i que calgui prestar especial atenció a alguns nutrients en concret.

Font: Dietista del centre geriàtric Maria Gay (http://atenciogentgran.org/author/dietista-maria-gay/)

post

Sènior cohousing: Envellir en comunitat

Lentament però amb pas ferm, les cooperatives d’habitatges o cohousing s’estan obrint pas a Espanya, posicionant-se com una alternativa a la compra o al lloguer d’habitatges a nivell individual.

El cohousing consisteix a viure de forma comunitària però amb habitatges independents. És a dir, viure en un habitatge privat integrada en una comunitat en la qual hi ha diverses zones i serveis comuns que es comparteixen amb els altres membres.

Es tracta d’un concepte ideat per uns joves de Dinamarca en els anys 60 que ja està totalment implantat als Estats Unides i que, des de fa uns anys, s’està materialitzant en diversos països Europeus, entre ells Espanya.

El sistema cohousing es basa en la formació de cooperatives en règim de cessió de dret d’ús de l’habitatge.  Sota aquesta modalitat el cooperativista, que paga una quota mensual, adquireix el dret d’ús de l’habitatge i les zones comunes, però la propietat de l’immoble és de la cooperativa.  Aquest dret d’ús pot ser indefinit, transmès o heretat.

Al nostre país l’opció del cohousing s’està focalitzant sobretot en el col·lectiu de la gent gran.

La solitud, juntament amb un estat de salut que no ens permeti ser totalment autònoms, són els majors problemes als quals ens enfrontem tots quan arribem a la vellesa. Per això el sistema cohousing resulta tan atractiu per a la gent gran, ja que els permet viure de manera comunitària però amb habitatge independents, complementades per àrees comuns on poden compartir menjadors, zones d’oci, sales de cinema i serveis com ara infermeria 24 hores , neteja, bugaderia, perruqueria, etc …

Gràcies a aquest sistema les persones grans poden esquivar la soledat i sentir-se part d’una comunitat amb la qual comparteixen inquietuds, interessos i necessitats.

Per tot això no és estrany que, segons afirma un estudi realitzat per la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP) que agrupa diverses associacions de majors de tot Espanya, aquest sistema d’habitatges col·laboratives ja sigui contemplat per molts majors espanyols com a opció molt més desitjable que l’ingrés en una residència o viure a casa dels fills.

 

post

Reflexions sobre envelliment actiu

Els darrers anys s’està donant cada cop més importància al concepte d’envelliment actiu, que inclou no tan sols cuidar la dieta i fer exercici sinó també aspectes com aprendre idiomes, estudiar, llegir o fer vida social.

Hi ha evidència que les persones grans que tenen una vida social més activa són més felices i tenen un millor estat de salut físic i mental. També s’ha establert una relació entre la participació en activitats de voluntariat i una millor percepció de bona salut i satisfacció amb la vida.

Podem afirmar, degut a la nostra experiència en atenció a persones, que el fet de promoure hàbits saludables ens permet arribar a la vellesa amb una millor qualitat de vida. És veritat que la genètica és important, però també hi ha una part que la decidim nosaltres: la nostra actitud davant la vida pot ajudar a alentir la vellesa i a gaudir d’un envelliment més actiu i més saludable.

post

Què és la quarta edat?

La vellesa s’ha relacionat tradicionalment a un estat de deteriorament i pèrdua de capacitats físiques i mentals.
L’evolució de la societat actual i una qualitat de vida més gran als països industrialitzats han ajudat molt a canviar aquestes idees per una cultura positiva de l’envelliment; així en l’actualitat, es consideren grans aquelles persones que superen els 80 anys, així neix el concepte de nova vellesa.

El que s’ha aconseguit en aquest sentit, es que cada vegada més persones arribin a edats a les quals abans únicament arribaven alguns privilegiats, es a dir, es evident un envelliment global més gran.
Una de les coses evidents es que aquesta situació només acaba de començar. Cada cop hi haurà més gent gran, i per tant, cal trobar solucions. A més, en aquets moments l’esperança de vida ha augmentat tant que parlem no només de tercera edat, sinó de quarta edat. Hem de trobar, socialment, una activitat per aquesta gent, especialment els que tenen poc més de 60 anys, que encara no tenen el seu lloc en la societat. Aquest col·lectiu és actiu.
A partir d’una edat fixada entre els 60 i 80 anys ens preocupem perquè aquetes persones grans, tinguin un lloc per menjar, per dormir, però qui s’ocupa de la part emocional, social…???
El fet que una persona gran vagi a viure a una residencia, en la majoria de casos, no ve justificat pel seu estat de salut, sinó més aviat, pels condicionaments externs que aboquen a la família, que no a la persona, a prendre la decisió.
Vull compartir amb vosaltres la reflexió d’un senyor gran sobre tot aquest tema: “ què esperem dels altres en aquesta edat?, doncs que estiguin amb nosaltres. Per a qualsevol persona es molt dur reconèixer que la vida s’acaba, i que el cos va perdent funcions cada dia. Hi ha uns moments a la vida en que cada dia creixes i et sent envoltat de gent, però després arriben altres moments en que veus que això s’acaba i comences a baixar, i en aquesta baixada et veus sol. Es molt dur perdre facultats cada dia i no
poder fer-hi res, pensar que els amics no hi son i comptar les monedes que et queden de la pensió…”
No se a vosaltres, però a mi m’ha deixat mot clar que hem de fer quelcom en relació a això, que no hem d’esperar que des de dalt es creïn serveis, recursos… perquè la solució esta en nosaltres mateixos, qui no té un familiar que es fa gran, que viu sol, que es desorienta per no tenir ningú que el l’estimuli, que ja no surt al carrer per por a caure, que ha deixat d’anar al seu casal del barri perquè li costa caminar…. Tots volem envellir envoltats dels nostres, i de l’entorn que coneixem..
Però ja no es qüestió del que volem.. sinó del que ens aporta a tots estar a prop de la nostra família i amics, i poder seguir amb les nostres rutines…. Els beneficis d això van més enllà de a companyia, perquè ens il·lusiona.
Doncs aquesta il·lusió es la que ens ajuda a mantenir la motivació necessària per fer coses noves, tenir objectius i poder així envellir com la resta de mortals, simplement VIVINT!!
Els desitjos i expectatives de els persones en qualsevol moment de la seva vida van de la mà de la salut física però també del sentiment de benestar.
En la cultura popular anglosaxona hi ha una frase feta “ Une it or lose it” que vol dir “ utilitzar-ho o llença-ho”. Així arribem al concepte d’envelliment actiu o envelliment positiu.
Viure positivament vol dir mantenir un equilibri emocional, donant valor a les pròpies conviccions, escoltant i aprenent des altres i sobretot compartint.
Gaudir d’una vida socialment activa és un dels millors estímuls per millorar el nostre esta d’ànim i les capacitats mentals.
“Son pocos los que saben ser viejos, de hecho solo lo logran aquellos capaces de mantenerse jóvenes. Para ello debemos seguir asombrándonos ante las realidades cotidianas, aprender cosas nuevas, interesarse por algo, y tener siempre en perspectiva un objetivo.” (La Rochefucauld)

post

Els youngsters holandesos

Amb la idea de presentar-vos reflexions, iniciatives, experiències o vivències al voltant del concepte de l’envelliment actiu i amb l’objectiu per a potenciar la reflexió i el debat sobre aquest tema que per Abast Serveis és de màxima importància, en aquesta entrada us mostrem el corrent dels “youngsters holandesos”. Aquesta és la visió i la vivència del procés d’envelliment de fa la generació del baby boom del nord d’Europa.

Les persones nascudes als vols dels anys 60s, també han envellit. Aquesta va ser la generació que va revolucionar la cultura, la música i la moda a finals dels 60s i a la dècada dels 70s, i com a bons transgressors i transgressores no ha volgut envellir d’una forma passiva, la conseqüència ha estat una visió molt particular del concepte de l’envelliment actiu. Molta d’aquesta gent s’han criat i han crescut en un món de subcultures, modernitat i avantguarda, i ara han creat la seva pròpia identitat de cabells blancs la qual s’ha batejat com els youngsters, és a dir els hipsters de la gent gran. Aquesta realitat i aquest concepte d’envelliment és el que ha volgut reflectir la fotògrafa holandesa Anne Dijkhorst a través del projecte els youngsters que es compon d’una exposició, un llibre fotogràfic i un documental.

A Abast Serveis, i salvant les distàncies dels youngsters amb la nostra cultura i la nostra societat, volem apostar per la participació i la implicació activa de cadascú amb el seu procés d’envelliment, ja que tots i totes passem per aquest procés i de nosaltres depèn fer-ho en positiu. Us heu preguntat mai com esteu envellint i com us agradaria realment envellir? Sembla un bon tema per anar-hi reflexionant…

post

Primers passos cap a l’alimentació saludable diària

Des d’aquesta secció volem compartir les creences que fomentem entre els nostres clients que reben cures i assistència a domicili: la importància de l’alimentació i de l’activitat física.

L’alimentació de les persones grans s’ha de guiar per una dieta que tingui quatre paràmetres bàsics: una bona dosi d’energia i nutrients, que sigui equilibrada, variada i, finalment, ser adaptada a les condicions de l’entorn de cada persona.

Es recomana incloure en la dieta diària de la gent gran tres àpats completes. A més, per fer del menjar diari una dieta saludable, hauran d’estar presents els aliments de cada un dels grups de la piràmide alimentària que poden observar-se a continuació:

El consum diari de fruites i verdures així com la conscienciació de beure diverses vegades al dia han de passar a ser hàbits bàsics de la nostra alimentació diària. No obstant això, s’ha de tractar de limitar la ingesta de sucre i derivats, begudes refrescants i alcohòliques així com el consum de sal per prevenir la hipertensió.

Finalment, una recomanació que fem des Abast Serveis és incloure l’activitat física en els hàbits diaris dels nostres avis. L’activitat física en el dia a dia neutralitza els factors de risc cardiovasculars i millora l’aparell respiratori i osteoarticular.

A Abast Serveis, fomentem entre les nostres persones usuàries caminar entre 60-90 minuts al dia amb una cadència de 3-4 km / h ja que s’ha comprovat que aquesta és una forma esplèndida de mantenir-se físicament actiu.

000627340

post

Si, tu també necessitaras que algú et cuidi…

Tots, inevitablement, haurem de ser cuidats i atesos, Pensem en això?

Ens passem la vida pagant una assegurança que cobreixi les nostres necessitats “per si un cas”, paguem durant anys un bé no tangible, per si ens passa alguna cosa, ja sigui de malaltia, d’automòbil (aquest fins i tot és obligatori, com molts), del llar, de la comunitat, del nostre negoci, del nostre gos …, tot és amb la consciència de “per si un cas” i encara que ens costi, o ens cogui a la butxaca, tothom al final comprèn que cal estar “assegurat” i assegurem els nostres béns contra els possibles fets fortuïts d’un futur que potser mai es donin.

 Quants de nosaltres pensem llargament en la nostra vellesa?

Amb tant alliçonament sobre el carpe diem, que és fantàstic i tan ocupats que estem vivint el moment, ens oblidem completament del curs del nostre camí, oblidem que la vellesa, tercera edat, senectut, és la setena i última etapa de la vida (prenatal, infància, infantesa, adolescència, joventut, adultesa i vellesa o ancianitat) esdevenint després la mort.

És inevitable que la vida faci seu curs, passi el temps i que hi hagi coses que veiem molt lluny. És inevitable que en un futur haurem de ser atesos i ateses per poder tenir una qualitat de vida digna. Ens hem parat mai pensar quines necessitats assistencials i de cures tindrem en aquest futur?

És respectable que cadascú dediqui el seu temps de pensar el que vulgui, però és imprescindible que tots coneguem el que passa quan ens fem adults grans, nosaltres i els nostres éssers estimats i sobretot, tinguem clar que igual que ara necessitem una abraçada i una mà que ens empenyi o freni en algunes ocasions, serà quan les nostres capacitats estiguin minvades que aquesta necessitat serà encara més latent. A més de la higiene personal, l’ordre i neteja en l’estança on residim, la bona i correcta alimentació, l’exercici físic i psíquic, un parell d’oïdes que ens escoltin quan vulguem parlar i desfogar, ja sigui de sobre les nostres emocions, els nostres sentiments o bé el nostre temps passat, aquest suport serà un dels seus refugis més recurrents i terapèutics.

Potser en aquest futur, no estiguem acompanyats i envoltats de les persones que volem, per milers de circumstàncies. Només si tots som conscients que l’última etapa de la vida és una de les més importants i defensem el dret de viure amb dignitat, tranquil·litat, confiança, consol i afecte, comprendrem que és necessari i imprescindible la formació i qualificació adequada de la societat a això i llavors, valorarem com es mereixen als professionals que conscients i guiats per una “substància” igual a la nostra, es fan els nostres germans en aquest moment i ens ajuden i assisteixen en tot allò que nosaltres ja no podem fer pels nostres propis mitjans.

Des d’aquí, expressem la meva més profunda admiració a totes aquelles persones que sent conscients de tot el que s’ha exposat, s’han format i capacitat per ser professionals sociosanitaris en ajuda a la dependència en tots els aspectes que guarda aquesta desconeguda i temuda per alguns, professió, ja que són molts i molt variats els cures que cal proporcionar i necessitats que cobrir i només calçant les sabatilles de l’altre, serem capaços de visualitzar que també és el nostre propi destí.

“Cuidam com tu voldries ser atès, o com ho faries amb la persona més estimada que tinguis al món.” – Pertany al Decàleg dels servidors dels malalts aplicable a tots.

Font: http://www.felizvita.com/noticias

post

Els beneficis de les teràpies amb animals

Estudis emergents mostren resultats clínics positius en aquelles persones que participen en teràpies assistides amb animals, és per aquest motiu que pensem que cal exportar aquest tipus de bones pràctiques i implementar-les de manera natural. Si busquem una mica més d’informació sobre aquest tema veiem que va ser l’any 1972 quan es va registrar per primera vegada la utilització d’animals de companyia a les teràpies ja que us psiquiatra americà va creure que els animals podien propiciar valors humans a través del reforç positiu. La teràpia assistida amb animals és una intervenció directa i amb objectius predissenyats per l’equip que coneix el cas, on hi participa un animal que reuneix criteris específics. És una teràpia ideada per a propiciar beneficis físics, socials, emocionals i cognitius en una gran varietat d’entorns, de manera individual o en grup. Els programes de teràpia han d’estar dissenyats prèviament i avaluats abans, durant i després de la seva finalització.

En agradaria partir de la base, a l’hora de plantejar-nos aquest tipus de teràpies, que la propietat del gos s’associa amb un menor risc d’atac cardíac i augment de la supervivència degut al fet d’haver de sortir tots el dies a passejar el gos, fet que podria contribuir a un menor nombre de visites al metge. Fins i tot en les llars on hi viuen persones d’edat avançada la presència d’un gos s’associa amb una menor necessitat de medicació, la millora de la funció física i va millora dels signes vitals. La llista de beneficis inclou reduccions en la solitud, comportaments agressius, depressió, així com augment de la participació en la comunitat, el benestar i les interaccions socials.

Tot això sona molt bé, oi? Però quina és la raó per la que aquestes situacions repercuteixen en la salut d’una manera favorable? Una línia d’investigació sobre l’envelliment de la Universitat de Columbia ha conclòs que la teràpia amb animals genera hormones que afecten l’estat d’ànim, suggereix que els canvis hormonals que es produeixen de forma natural quan els éssers humans i els gossos interactuen podrien ajudar a les persones a bregar amb la depressió i certs trastorns relacionats amb l’estrès. Els resultats preliminars mostren que a pocs minuts de acariciar un gos mascota es provoca un alliberament d’un nombre d’hormones en els éssers humans com la serotonina , la prolactina i l’oxitocina. A més, els nivells de l’hormona de l’estrès cortisol primària disminueixen, així com disminueix la química suprarenal responsable de regular la gana i els desitjos de carbohidrats.

Així doncs, perquè no provar-ho? A Abast Serveis conjuntament amb el centre de teràpies amb organitzem de manera periòdica grups reduïts de teràpia assistida amb animals de tal de poder treballar la memòria, la psicomotricitat, l’autoestima, la confiança, la seguretat i la comunitat.